2

Arribo a casa, com de costum em treuen l’abric, les sabates i m’ofereixen berenar, aigua, suc…

I com de costum jo ho nego tot, i em dirigeixo a la meva habitació.

M’enfonso al puf i agafo el llibre que tinc començat. Àtoms.

No tinc temps de llegir ni mitja frase que toquen a la meva porta. Increïble, no es pot estar tranquil ni tant sols a la teva habitació.

-Endavant!-

-Senyoreta Colomer, té visita.-

-De qui?-

-De un noi, diu que va a l’escola amb vostè.-

A l’escola? Però si ningú sap on visc!

La curiositat pot més que jo.

-Digueu-li que ara el rebre. Poseu-lo còmode i ateneu-lo a la sala. Ara baixo.-

El majordom fa una petita reverència amb el cap i tanca la porta.

M’alliso una mica la roba. No se per que estic nerviósa.

Pot ser només es tracta de la Maria o d’una d’aquestes idiotes que han trobat la meva adreça al meu expedient.

Però quan baixo a la sala em sorprèn trobar-me amb en Max.

-Max!-

-Abril!- Diu ell aixecant-se i deixant el suc de poma sobre la taula.

-Que fas aquí?-

-He pensat que voldries començar a fer el treball d’història de l’art.-

-El treball d’art?-

-Si, el que ens van posar ahir, és per d’aquí un mes, però com que és gaire bé tota la nota, he pensat que el voldries fer bé.-

-Si, es clar. Però… no sabia que havia de ser en parelles.-

-Dons si, i com que normalment sempre et quedes sense parella…-

Sospiro.

-D’acord, el farem junts.-

Somriu.

-Vine, segueix-me anirem a la meva habitació a buscar informació.-